Correu a porta freda B2B a Espanya: què diuen la LSSI i el RGPD

Avís: aquest article explica què diu la normativa espanyola i europea sobre el correu comercial a empreses, és a dir, les regles que s'apliquen quan envies des d'Espanya o a destinataris d'Espanya. No és assessorament jurídic. Si prospectes per correu, consulta amb un advocat com encaixa el teu cas concret.

Si vens a altres empreses, tard o d'hora et fas la pregunta: puc escriure a una empresa que no em coneix per oferir-li el que venc? La resposta curta a Espanya és incòmoda, i convé conèixer-la abans de llançar la primera campanya: com a regla general, la llei prohibeix enviar correus comercials que no s'hagin demanat o autoritzat, també a empreses.

En aquest article repassem què diuen exactament les dues normes que s'hi apliquen —la LSSI i el RGPD—, per què no és el mateix escriure a info@ que a maria@, quines multes preveu la llei i quines pràctiques redueixen el risc si decideixes prospectar per correu.

Dues normes diferents que s'apliquen alhora

El primer malentès és pensar que només hi ha una llei. En realitat, quan envies un correu comercial a una empresa s'hi apliquen dues normes amb objectes diferents:

Complir-ne una no t'eximeix de l'altra. Pots tenir una base legal perfecta per desar el correu d'una persona (RGPD) i, tot i així, incomplir la LSSI si li envies publicitat que no ha demanat.

Què diu l'article 21 de la LSSI

L'article 21.1 de la LSSI és el centre de la qüestió. Diu que queda prohibit l'enviament de comunicacions publicitàries o promocionals per correu electrònic o un altre mitjà de comunicació electrònica equivalent que prèviament no hagin estat sol·licitades o autoritzades expressament pels seus destinataris.

Tres detalls importants:

• No distingeix entre particulars i empreses. L'article parla de «destinataris», sense excloure les persones jurídiques. Un correu comercial a una empresa està subjecte a la mateixa regla que un a un particular.
• L'autorització ha de ser prèvia i expressa. No n'hi ha prou que l'adreça sigui pública o que aparegui al web de l'empresa: publicar un correu de contacte no equival a autoritzar que t'enviïn publicitat.
• «Comunicació comercial» és un concepte ampli. La llei la defineix com qualsevol forma de comunicació adreçada a promocionar, directament o indirectament, la imatge o els béns o serveis d'una empresa. Un correu que presenta els teus serveis amb l'objectiu de vendre hi entra de ple.

L'excepció: la relació contractual prèvia

L'article 21.2 recull l'excepció principal: la prohibició no s'aplica quan hi ha una relació contractual prèvia, sempre que hagis obtingut les dades del destinatari de manera lícita i li enviïs comunicacions sobre productes o serveis de la teva empresa similars als que va contractar. Fins i tot en aquest cas, li has d'oferir la possibilitat d'oposar-s'hi a cada comunicació.

És a dir: l'excepció serveix per als teus clients, no per als prospectes que encara no ho són.

El que exigeix qualsevol correu comercial

A més de la prohibició, la LSSI imposa dues obligacions a qualsevol comunicació comercial que enviïs:

• Identificació (article 20). El correu ha de ser clarament identificable com a comercial i ha de quedar clar qui l'envia.
• Baixa senzilla i gratuïta (article 22). El destinatari pot revocar en qualsevol moment el consentiment amb un procediment senzill i gratuït, i li has de facilitar una adreça o un mitjà per fer-ho.

Info@ davant de maria@: què canvia

Aquí hi ha la segona confusió freqüent. Molta gent creu que escriure a una adreça genèrica d'empresa (info@, hola@, contacte@) està permès i que escriure a una persona no ho està. La realitat té matisos:

Per a la LSSI no canvia res. L'article 21 protegeix el destinatari de la comunicació, tant si és una persona com una empresa. Un correu publicitari no sol·licitat a info@clinica.es està subjecte a la mateixa prohibició que un a maria@clinica.es.

Per al RGPD sí que canvia. Una adreça genèrica d'empresa normalment no és una dada personal, perquè no identifica una persona física. Una adreça nominal (maria.roig@clinica.es) sí que ho és, i llavors s'hi afegeixen les obligacions de protecció de dades que veiem a continuació.

En resum: escriure a info@ t'estalvia obligacions de protecció de dades, però no t'eximeix de la LSSI.

Què exigeix el RGPD si el destinatari és una persona

Quan el correu que fas servir identifica una persona, el RGPD et demana, com a mínim, tres coses.

1. Una base legal per tractar les seves dades

La que s'invoca habitualment en prospecció B2B és l'interès legítim (article 6.1.f del RGPD). El considerant 47 reconeix que el tractament amb finalitats de màrqueting directe es pot considerar fet per interès legítim. A Espanya, l'article 19 de la LOPDGDD presumeix lícit el tractament de les dades de contacte professionals de les persones que treballen en una empresa, sempre que es facin servir només per localitzar-les professionalment i amb la finalitat de mantenir relacions amb l'empresa on treballen.

Però cal insistir-hi: l'interès legítim justifica tractar les dades; no autoritza a enviar comunicacions comercials electròniques que la LSSI prohibeix.

2. Informar la persona

Si no has obtingut les dades directament d'ella —per exemple, les has trobat al web de la seva empresa—, l'article 14 del RGPD t'obliga a informar-la de qui ets, per a què fas servir les seves dades, d'on les has tretes i quins drets té. Quan faràs servir les dades per comunicar-t'hi, aquesta informació s'ha de donar, com a molt tard, en la primera comunicació.

3. Respectar la seva oposició

L'article 21 del RGPD reconeix el dret a oposar-se en qualsevol moment al tractament amb finalitats de màrqueting directe. Si la persona s'hi oposa, has de deixar de fer servir les seves dades per a aquesta finalitat, sense excuses i sense terminis llargs.

Quines multes preveu la llei

La LSSI classifica les infraccions al seu article 38 i fixa les sancions al 39:

• Infracció greu: l'enviament massiu de comunicacions comercials per correu electrònic a destinataris que no les han sol·licitat o autoritzat, o l'enviament de més de tres comunicacions comercials no sol·licitades a un mateix destinatari en el termini d'un any. Multa de 30.001 a 150.000 euros.
• Infracció lleu: l'enviament de comunicacions comercials que no compleixen els requisits de l'article 21 quan no arriba a ser greu. Multa de fins a 30.000 euros.

Qui sanciona l'incompliment d'aquestes regles del correu comercial és l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). Si, a més, s'incompleix el RGPD, s'hi poden sumar les sancions de protecció de dades.

Com reduir el risc si prospectes per correu

Amb aquest marc legal, l'única manera de tenir risc zero és escriure només a qui t'ha donat permís o ja és client. Si tot i així decideixes contactar amb empreses que no et coneixen, aquestes pràctiques redueixen el risc i, sobretot, el mal que pots causar a qui rep el correu:

1. Consulta un advocat abans de començar. El teu cas concret —a qui escrius, des d'on, amb quin contingut— pot canviar-ne la valoració.
2. Escriu poc i a molt poques persones. La llei castiga especialment l'enviament massiu i la insistència. Un correu rellevant a una empresa concreta no és el mateix que una campanya a milers d'adreces.
3. No insisteixis. La mateixa llei considera infracció greu superar les tres comunicacions no sol·licitades a l'any a un mateix destinatari. Si no contesten, para.
4. Identifica't sempre. El teu nom, la teva empresa i com contactar amb tu, ben visibles.
5. Ofereix una baixa real a cada correu i respecta-la a l'instant. Mantén una llista de supressió per no tornar a escriure a qui t'ha dit que no.
6. Si el destinatari és una persona, informa-la al primer correu d'on has tret les seves dades i dels seus drets (article 14 del RGPD).
7. Porta un registre de l'origen de cada contacte i de les baixes i oposicions que reps.
8. Prioritza el consentiment. Formularis, esdeveniments, continguts descarregables o recomanacions: qualsevol canal en què l'empresa et demani informació és molt més segur que el correu no sol·licitat.

I a la resta d'Europa

La LSSI és la transposició espanyola de la Directiva 2002/58/CE sobre privacitat i comunicacions electròniques, que deixa a cada estat un cert marge per regular el correu comercial a empreses. Per això les regles canvien d'un país a un altre: alguns permeten el correu B2B no sol·licitat amb condicions i d'altres el restringeixen tant com Espanya. Si escrius a empreses d'altres països, revisa la norma de cadascun.

Resum

• A Espanya, l'article 21 de la LSSI prohibeix els correus publicitaris no sol·licitats ni autoritzats, també a empreses.
• L'excepció principal és la relació contractual prèvia amb productes o serveis similars.
• Escriure a info@ en lloc d'una persona no t'eximeix de la LSSI, tot i que t'estalvia obligacions del RGPD.
• L'interès legítim del RGPD permet tractar dades de contacte professionals, però no autoritza l'enviament que la LSSI prohibeix.
• Les multes arriben fins a 30.000 euros (lleus) i van de 30.001 a 150.000 euros (greus, com l'enviament massiu).
• Si prospectes, fes-ho amb assessorament, poc volum, identificació, baixa real i sense insistir.